Esperant, el temps no creix

Héritage I
Benvolgut/benvolguda blogaire, internauta, ànima encuriosida per aquestes línies.


Tot plegat sembla mentida. Allò que et sembla tan llunyà i complexe, inaccessible per l'exigència que ressents en voler-ho assolir, i de sobte, un dia t'hi poses, t'asseus i reobres, tímidament, la porta d'alguns contenidors, sense arxivar, en què hi guardaves coneixements antics, emmagatzemats per la intuició i la improvisació: i ja hi ets, ja se t'ha reenganxat la dinàmica de la curiositat i de l'aprenentatge. Lentament, però amb resultats sorprenents, avanço en aquesta primera poiètica blogaire digital. Sei es drum.


Aquest és el segon intent de crear una plataforma de difusió dels meus tallers de creació. En el primer intent volia contemplar i respectar la meva poliglòsia i diversitat lingüística sense canalitzar l'accés per al receptor. Volia escriure en alemany, o en català, o en francès, les meves llengües habituals; tot i així també creia que havia de traduir certes coses per poder integrar aquesta producció en el meu què fer de cada dia. Tot havia de ser possible. Però si no vull caure en la simplificació i banalització de traduir tots els continguts per sistema  a l'anglès, i emperò vull romandre alhora accessible, he d'establir jerarquies i diferències segons el medi d'expressió i les geografies en la que estic arrelat de fet o inteŀlectualment.

Aquest blog, doncs, a diferència dels blogs Animapoiesis (obra plàstica: taller a França) i Animasonora (obra musical), us invita a recórrer la meva obra estètica d'expressió i producció oral o escrita. Això vol dir principalment textos poètics o literaris, així com arxius de so/vídeo que documenten la meva activitat com a rapsoda. El blog s'adscriu així a la prosòdia com a inflexió, tonalitat, accent o modulació que donem al nostre llenguatge oral i, de manera genèrica, en la seva projecció sobre l'expressió escrita, en funció de les nostres emcocions i de l'impacte que desitjem desvetllar en el nostre interlocutor.

En aquest blog hi trobareu poesia sobretot en català, però també en castellà, en alemany o francès. No us desanimi de no entendre. Alguns textos seran traduits. Altres no. Però potser amb un diccionari i alguna associació improvisada podreu tastar algun contingut. Accepteu la diversitat com a riquesa, accepteu la incomprensió com a repte de desenvolupament positiu propi. Als ciutadans del món: Ajudeu-nos, als catalans, a fer conèixer la nostra diversitat i a compartir-la integrant la nostra cultura i el seu primer i trascendental vehicle: la nostra llengua, en el vostre coneixement.


Gaudiu-ne.
Sort i ventura.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada